LA MILLOR CURA

12/01/2016

D’aquí un dies marxarem a passar un cap de setmana llarg a la neu, així que vam anar a comprar roba d’abric a certa botiga d’esports. Mentre emplenava el carro, pare i filla van passar l’estona jugant amb una pilota. De sobte el pare va passar corrents pel meu costat amb la nena en braços, que plorava i li rajava sang de la boca: Havia fet un mal pas i havia petat de morros contra el cantó d’un tamboret.

Allà mateix vam fer-li una petita cura de gasses i aigua oxigenada, però se li veia un bon trau al llavi i vam decidir anar a urgències. La meva parella estava tan nerviosa que preferia conduir jo, però la meva filla no es volia separar de mi. Així que en el viatge li acariciava el caparró i alhora intentava calmar al pare (i calmar-me) explicant la de vegades que el meu germà, de petit, s’havia rebentat el llavi, dents incloses, posant-li punts per tot arreu, i que al cap i a la fi només havien estat ensurts sense importància ni seqüeles.

Incís: A diferència del meu germà sempre he estat una persona poc activa, així que d’experiència pròpia en hòsties en tinc molt poques.

Al CAP, quan vam aconseguir amb feines que la meva filla ens ensenyés el llavi, vam veure bé que el que havia passat és que se l’havia mossegat i que la resta de la boca la tenia en perfecte estat. La metgessa i la infermera ho van tenir clar: El llavi és de bon curar i els punts farien més mal que bé. Així que el millor tractament perquè li baixés la inflamació i no li fes tant de mal era, ni més ni menys, que mengés un gelat.

I si senyor, això és tenir sort. Ja sé que pequem de pares novells davant el primer trau significatiu en els dos anys i mig de vida que té la meva filla (molt ha trigat i que tot sigui així!). Però després de tantes bronquiolitis que ha passat, d’anar infinites vegades a urgències a posar-li mascaretes i de tenir-la que ingressar un parell de cops, entrar (de nou) a l’ambulatori angoixats i sortir-ne  incrèduls, alleugerits, agraïts i amb l’obligació d’anar a fer un gelat, és el millor que ens podia passar.

La meva filla es va menjar el gelat ben feliç, no té molèsties i no se n’està d’ensenyar-li a tothom el seu mal al llavi.

Anuncis

3 pensaments sobre “LA MILLOR CURA

  1. Pons diu:

    Els nens són molt més durs del que semblen, pràcticament indestructibles, que no ho veu llegir en el manual que us van donar quan el veu comprar? Allà ho posa, encara que es facin una ferida de la qual raja més sang de la que sembla que pot tenir un individu tan petit, resulta que al portar-los al metge aquest et diu que no ha sigut res.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s