CONCERT D’ANDRÉS CALAMARO, CALELLA DE PALAFRUGELL 03/07/2016

Aquest diumenge passat el Festival Ítaca Cultura i Acció a l’Empordà portava l’Andrés Calamaro a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell. L’escenari era sobre el mar, el mateix on la nit abans va haver-hi la famosa cantada d’havaneres anual de Calella. O sigui, un lloc espectacular.

Era el segon cop que veia l’Andrés Calamaro en directe i el concert  va estar bé, força bé. Ja havia escoltat el seu darrer disc, Romaphonic Sessions, i no va ser cap sorpresa trobar-me amb una barreja entre bolero, tango i jazz amb textos d’autors sud-americans. Tot i que el concert va ser curtet, d’hora i mitja, també va haver-hi temps per les cançons dels seus inicis en solitari però versionant-los perquè s’adaptessin a l’estil del concert. Com sempre, Estadio Azteca em va fer emocionar. Va ser un concert per gaudir amb tranquil·litat, i el públic estava entregat i atent.

M’ho vaig passar bé, però coneixent l’Andrés Calamaro d’abans doncs em quedo amb el passat, amb la marxa que portava amb Los Rodríguez i en els seus inicis en solitari. Ha evolucionat cap a un estil molt diferent i es nota que ara per ara no vol tornar enrere ni un mil·límetre. Per mi queda confirmat quan en el concert no va haver-hi lloc per cap cançó de Los Rodríguez, tot i que curiosament hi ha una versió de Mi enfermedad a l’últim disc.

Queixes per l’organització: té nassos que les entrades més cares estaven pitjor situades que les entrades més econòmiques.

DSC_1778

El meu lloc era aquest, i amb sort perquè davant tenia un seient buit, no com la meva parella. Van haver-hi moltes queixes i un cop començat el concert molta gent va marxar a les grades del darrera, inclosos nosaltres. Hi vam estar de luxe, amb millor panoràmica i molt més espai.

DSC_1789

DSC_1788

DSC_1791

CONCERT D’ANDRÉS CALAMARO, Girona 11/10/2009

Vaig tenir el plaer d’assistir el passat diumenge al concert que Andrés Calamaro feia a Girona, a Fontajau, l’últim de la seva gira. En el seu repertori va incloure algunes cançons de Los Rodriguez (La mirada del adiós, Brindo por las mujeres, Palabras más palabras menos, Canal 69…) i va ser molt commovedor, perquè de joveneta m’agradaven molt i no vaig poder veure’ls mai en directe.

Una de les cançons que més em van emocionar va ser Estadio Azteca. Es el que té el directe, les grans cançons semblen més grans encara. I vaig sentir altres que no coneixia i que em van encantar, com Paloma.

Els “però” al concert, com gairebé sempre, va dirigit a l’organització. Primer, els guardes de seguretat no deixaven fer fotos. A la meva parella li van demanar que sortís fora per esborrar la targeta de memòria, però al final li van perdonar ja que només eren quatre fotos.

Segon, el preu de la cervesa, 3€. Carissim. Si, pot ser el preu habitual en concerts, però no deixa de ser caríssim. A més, afegim que només hi havia un sortidor per centenars de persones, i que el del “xiringuitu” anava emplenant gots i deixant-los al costat perquè els altres anessin servint. La sort podia passar de tu i fer que et toqués una cervesa calenta (=pixats de gat, que es sol dir)

I tercer, se’m va fer curt!!

Hi havia força gent!

Hi havia força gent!

Una mica allunyats, però no tant com sembla.

Una mica allunyats, però no tant com sembla.