GILMORE GIRLS (2000-2007 & 2016-2017)

Avui s’ha estrenat a Netflix una nova temporada de només 4 capítols de Las chicas Gilmore, després de que aquesta s’acabés fa gairebé 10 anys. Cada capítol representa una estació de l’any, on veurem com els hi ha anat a les seves protagonistes durant aquest temps d’absència.

Tornen les Gilmore!

Les noies Gilmore va ser una sèrie de 7 temporades protagonitzada per la Lorelai i la Rory Gilmore, mare i filla, i que només es porten 16 anys de diferència. Tenen una relació entranyable i envejable, com dues grans amigues, amb diàlegs ràpids (segurament per la seva addicció al cafè) plens d’humor i de referències culturals. La seva evolució en la sèrie no es basa amb grans impactes per enganxar a l’espectador, si no que l’espectador li és fidel per l’estima que agafa als personatges principals i secundaris (grans secundaris!) que conviuen al petit poble de Stars Hollow. Per entendre una mica més la sèrie cal saber que passa de sobres el Test de Bechdel, és a dir: està protagonitzada per dones (plural), que tenen diàlegs entre elles i que aquests diàlegs (o la seva vida) no gira entorn a un home (ja sigui envers una relació amorosa, familiar o amical). Per exemple la Rory té una evolució vital molt important a la sèrie, ja que viurem de primera mà com es gradua al prestigiós institut Chilton i a la no menys prestigiosa universitat de Yale. La Lorelai muntarà el seu propi negoci e intentarà sobreviure a la tibant relació amb els seus no menys tibants pares. I no treu que cada una tindrà les seves relacions romàntiques.

Si hem de parlar de clixés, diria que són quasi exclusivament pels homes. El protagonisme se’ls hi ve donat per la relació amb les dones de la sèrie (un amic, un amor, un familiar), i quan es tracta de relacions romàntiques cada home representa un model de parella molt atractiu a ulls femenins. Amb la Lorelai ja ve una mica marcat des del principi que en Luke, l’amo de la cafeteria, serà el seu gran amor, però no treu que gaudim d’altres parelles, com el professor de literatura Max Medina.

gilmore-girls-_-max-medina-_-c

Tampoc em sé decidir, Lorelai.

Els homes que surten no són perfectes, però per molts defectes que els hi posin surten molt poc escaldats. Tan poc que s’han fet equips i tot, guanyant de carrer el #teamjess, el més problemàtic de tots els ex de la Rory.

LLIBRES

Res, res fa aquesta olor com això.

Res, res com l’olor dels llibres.

Com a lectora necessitava inserir un breu apartat sobre els llibres a la sèrie. La Rory és una lectora empedreïda, i en tota la sèrie apareix llegint ni més ni menys que 340 llibres, i de tots els gustos i colors. Però no només això, perquè la lectura va ser el nexe comú amb en Jess, que també té el seu llistat,  com el de llibres en comú que va llegir la jove parella. 

Vaaaaal, també sóc una mica #teamjess

Vaaaaal, també sóc una mica #teamjess

Per acabar, deixo alguns diàlegs que capten l’essència dels personatges:

Lorelai: ¿3 rotuladores? ¿Es un número al azar? ¿Cómo llegas al número 3?

Rory: Uno se pierde, uno se seca, queda el otro.

Lorelai: Lo tienes todo bien pensado… ¿qué vino antes, el huevo o la gallina? ¡Oh, recambios!

Rory: Son morados.

Lorelai: El morado es alegre.

Rory: No puedo usarlo. Ahora voy a una escuela seria, necesito papel serio.

Lorelai: Vale… aquí tienes papel serio, aquí tienes rotuladores sombríos, lápices aburridos y bolis maníaco-depresivos. Estas gomas toman litio. Parecen alegres pero las atrapamos intentando suicidarse en el sacapuntas.

Rory: Me voy a casa.

Lorelai: Escucha, cariño, vamos a hacer terapia con los post-its, tenemos que intentar que renuncien a sus locuras.


Rory: Te lo juro por Dios.

Paris (amiga): ¿Eres atea?

Rory: ¿Cómo dices?

Paris: Quitaría mucha validez a lo de jurar por Dios.


Lorelai: ¿Qué haces?

Luke: Inflo esta cama para Jess.

Lorelai: Eso es una balsa, está bien si te quieres ir de acampada pero no para dormir, si vas a inflarle algo mejor que sea rubia…


Lorelai: (A Rory) Acércate un momento, tienes una mancha en la frente. Lo siento, es sólo la marca del diablo, fallo mío.

Així que aquesta nit no em busqueu, que estaré gilmorejant!

Anuncis

ELECTRIC BOOGALOO: LA LOCA HISTORIA DE CANNON FILMS

electric_boogaloo_-_the_wild_untold_story_of_cannon_films_poster

Cannon films va ser una productora de cine dirigida per dos cosins jueus, Menahem Golan y Yoram Globus. El tàndem es repartia les feines: si bé un es dedicava més a fer de director, l’altre s’ocupava de vendre el producte.

Una cosa caracteritzava les pelis de la Cannon: eren dolentes a matar. Els propietaris tenien uns gustos molt particulars, que bàsicament eren posar-hi molt de sexe i molta violència, i com més explícit millor. Van tocar molts gèneres, també el musical i la fantasia mitològica, alguns amb resultats molt còmics. Els participants del documental coincideixen unànimement: si aconseguien que una pel·lícula tingués èxit, era pura sort. I ja s’encarregaven de destrossar-la amb segones parts.

Algunes pelis són força conegudes, com els seus protagonistes. Parlem de Chuck Norris, Charles Bronson, Michael Dudikoff o Jean Claude Van Damme, i de pel·lícules com Masters del Universo, American Ninja, Delta Force, Contacto Sangriento, El justiciero de la noche,…

El reportatge és divertit, tant pel comportament dels estrafolaris cosins com per les pelis que van arribar a veure la llum. És un documental que definiria com a peça clau per conèixer part del cinema dels 70-80.

AN IDIOT ABROAD (Un idiota a l’estranger) – 1T

811mhr1-oOL._SL1500_

An Idiot Abroad és un documental de viatges poc comú. Creada per Ricky Gervais i Stephen Merchant, ambdós decideixen que el seu particular amic Karl Pilkintong visiti les set meravelles del món: la Gran Muralla, el Taj Mahjal, Petra, Chichen Itza, les piràmides de Gizeh, el Crist Redemptor i el Machu Picchu. Oi que sembla el millor regal del món? Doncs la diferència amb altres documentals es que els coneixements i les inquietuds culturals i espirituals d’en Karl són nul·les. I el problema d’en Karl es que els seus amics no pararan de preparar-li sorpreses perquè conegui més profundament el país que està visitant.

Amb un posat entre escèptic, resignat i a vegades un pèl tràgic, en Karl és una font inesgotable d’originals e hilarants reflexions, com plenes de comicitat tenen les experiències que li forcen a viure. Li donaran classes de kung-fu, ballarà al carnaval de Rio de Janeiro, farà pastissos d’excrements de vaca a l’Índia, travessarà l’Amazones per arribar al Machu Picchu, viatjarà hores en camell,… i moltes, moltes coses més.

En Karl tot feliç al Taj-Mahjal

En Karl tot feliç al Taj Mahjal

Algunes reflexions d’en Karl:

A Xina, veu com una noia degusta un pinxo d’escorpins:

No sé dónde esta el límite. ¿Qué es lo que separa el insecto de la comida? Se levanta y ve una araña en el baño. ¿Qué hace? “Genial, mañana me como el cruasán, esto es para hoy”. 

Sobre les piràmides:

Algo no puede ser bueno solo porque sea viejo. Puedes hacerte viejo sin haber hecho nada. No pensarías bien de él, pensarias que es un puto vago. Así que el tiempo no debería hacer especiales a las cosas. No me importa quién las hizo. Eso pasó hace muchos años. Cuando compré mi primera casa no pregunté quién la hizo. Pregunté “¿es segura? ¿es  estable? ¿esta poseida?”

En una cova davant de Petra:

Si miras desde aquí, ves que tengo razón. Es mejor vivir en el agujero con vistas al palacio que en el palacio con vistas al agujero, ¿no? Ricky y Steve diran que soy un capullo, pero creo que he demostrado que tengo razón, ¿no? Pero no me refería solo a los edificios, si no a la vida. Incluso ser una persona guapa o fea. En cierto modo, es mejor ser feo y poder ver cosas bonitas. Estas mirando a las personas más guapas, da igual ser feo. ¿Cuantas veces te miras a ti mismo? Pues es lo mismo, sé el feo, mira al guapo. 

A Brasil:

Mis oídos no han parado desde que llegué. Cuando bajé del avión, me sudaban. Nunca me habían sudado. Y desde entonces se han sobrecargado, con los tambores constantes, la gente cantando, los pitidos, los cantos, los perros, los helicópteros, los gais… Los gais no deberían estar en la lista, pero he conocido a uno que no se calla.

No sé si en Karl interpreta o és genuí, potser és una mica de cada. El que sí té és la capacitat de guanyar-se totalment al públic, i per això l’èxit rotund ha deixat pas a dues temporades més.

He vist que la sèrie la va passar pel Discovery Max doblada a l’espanyol. NO NO i NO. S’ha de veure en VOSE (al Netflix la fan), i sobretot gaudiu del riure d’en Ricky Gervais.

Nota: 5/5